Després de reflexionar-hi i d’estar dos mesos sense publicar cap notícia, he decidit tancar aquest blog. Els motius que em porten a fer això són diversos, però en voldria destacar dos: la manca de temps per fer-ho i la manca de col·laboració.
En el fons, els dos no deixen d’estar relacionats. Quan vaig començar amb el blog, tenia moltes ganes de no deixar-ne passar ni una a la Renfe (perquè no ens enganyem, el transport més indigne de tots és, amb diferència, la Renfe) i deixar constància de tots els endarreriments i problemes. Tenia l’esperança de que trobaria algú per donar-me un cop de mà i la gent estaria disposada a col·laborar explicant les seves experiències.
A la pràctica, no hi ha hagut res més allunyat de la realitat. El projecte l’he hagut de portar sola i he rebut poc suport extern (des d’aquí agraeixo tots els comentaris i els enllaços, que n’hi ha hagut). A més a més, hi havia dies i setmanes que se’m feia molt complicat mantenir-ho actualitzat per falta de temps, perquè al final només ho llegissin quatre gats.
L’altra cosa que m’ha portat a prendre ha estat el fet que molts dels que em van felicitar en el seu moment per la idea i em van animar a seguir endavant no han col·laborat quan hagués tocat fer-ho.Evidentment que ningú hi està obligat, i que quan un arriba a casa l’únic del que té ganes és d’oblidar-se de que ha arribat tard a la feina o a casa per culpa del transport públic. Fa mandra haver de perdre més temps escrivint una queixa. Però també és cert que el món no es canvia amb passotisme i que una persona sola no pot canviar tot el sistema.
Finalment, haig de reconèixer que també he tingut la meva part de culpa al no publicitar-lo més i fer córrer la veu a la feina i entre els amics. En la meva defensa, diré que no volia que el projecte es fes tan gran que no donés abast i que em volia estalviar comentaris sobre el projecte en persona. Amb això, doncs, m’acomiado. Gràcies de nou als que han deixat comentaris i enllaços.
Montse
